Antoni GAUDÍ i CORNET (Reus
1852 - Barcelona 1926), per encàrrec de l'industrial textil Josep Batlló i Casanovas, el
1906 va reformar un immoble de vivendes situat al Passeig de Gràcia número 43 de
Barcelona, construït el 1875 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés. L'obra de remodelació prevista va afegir un cinquè pis, un subterrani, canvis
estructurals a tots els pisos i la transformació total de la façana, donant la imatge
que té actualment.
Gaudí,
amb els seus col.laboradors habituals, vertaders artesans del modernisme català, van
convertir l'edifici en un dels més carismatics de tot l'Eixample barcelonès.
L'arquitecte es va encarregar personalment de dissenyar tots els elements que formen part
integral de l'obra, des de la singular façana fins a tots els aspectes del seu interior,
incloent el mobiliari (cadires, butaques, taules... estil Gaudí).
La Casa Batlló fou
considerada com un dels millors edificis acabats el 1906 pel jurat del concurs
d'arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 1907.
S'ha especulat molt sobre el
simbolisme de la façana d'aquesta casa. Uns creuen veure el "Carnestoltes" (les
màscares) i el confetti (la policromia de la façana). Altres asseguren veure l'evocació
de les aigües transparents d'una cala de la Costa Brava. Tanmateix, Lluis Permanyer, en
el seu llibre "Un passeig per la Barcelona Modernista" (1), diu que veu una
creació personal de Gaudí que recrea la lluita de Sant Jordi (el bé) contra el drac (el
mal), veient la torre circular coronada per la creu en tres dimensions (llança) amb la
incrustació de les inicials de la Sagrada Família, JJM (Jesús, Josep, Maria), la
columna vertebral del cos del drac, amb una ferida de llança, la pell de l'animal
(policromia abstracta de la part central de la façana), fragments de cranis (baranes dels
balcons) i dels ossos (columnes dels finestrals de la planta noble i el principal) de les
víctimes devorades pel drac, que s'amagava a la seva cova (cavitats i obertures que
s'insinuen a les dues plantes referides). Així doncs, no resulta estrany que just acabat
de construir l'edifici, alguns barcelonesos el bautitzessin com "La casa dels
ossos" ja que quan es va acabar el color original de les baranes dels balcons i de
les reixes de les portes d'entrada, estaven pintades de color ocre pàlid i no del negre
habitual que es veu avui, i que es va pintar així després de la guerra civil.
La ceràmica vidriada i els
fragments de vidre utilitzats en aquesta composició tenen una lluminositat
extraordinària. L'interior, amb el seu pati de llums, les seves golfes, les seves
xemeneies, el seu terrat i tots els seus detalls fan d'aquest edifici una obra singular
única del modernisme català i de l'artista universal que fou Antoni Gaudí.
Permanyer, Lluis -
Levick, Melba.: "Un passeig per la Barcelona Modernista".
Edicions Polígrafa, S.A., Barcelona, 1.998
|
