|  Nascut a Barcelona el 22 de
febrer de 1905. Llicenciat en Medicina i Cirurgia amb premi extraordinari de llicenciatura
el 1.929. La seva Tesi Doctoral "Epitelioma benigno calcificado de Malherbe" li
va otorgar el grau de Doctor en Medicina l'any 1941.
La seva gran dedicació per
l'anatomia patològica al costat del seu mestre, el Professor Guilera, va fer d'ell un
dels més acreditats especialistes en aquesta matèria. La seva dedicació plena per
l'estudi del càncer el va portar a la publicació de nombrosos treballs, així com a
participar en nombrosos Congressos Nacionals i Internacionals. Els seus estudis
anatomopatològics en el camp de la neurologia, juntament amb el Dr. Ley i el Dr.
Subirana, van tenir gran repercussió en l'àmbit científic dels anys 50.
També es va dedicar a
l'estudi hormonal i la seva dosificació biològica en la gestació, estudi bioquímic de
l'absorció intestinal del ferro amb els seus companys Dr. Gallart i Dr. Pí-Figueras, a
l'estudi pioner de les transaminasses....
En el camp de l'hematologia,
la seva tècnica de punció esternal, la seva exanguino-transfussió en nounats, van fer
d'ell un prestigiós investigador en el camp de les ciències mèdiques.
Fou Cap de Servei de
l'Institut Policlínic de Barcelona (Platón), Cap del Laboratori de la Creu Roja
Espanyola, Metge-cap del Laboratori del Servei del Càncer a l'Hospital de la Santa Creu i
Sant Pau i Cap del laboratori de l'Institut Neurològic Municipal de Barcelona. Va
pertànyer a la Societat Catalana de Pediatria, Associació d'Hematologia i Hemoteràpia,
Associació de Bilogia Mèdica i president de l'Associació contra el Càncer.
En l'àmbit privat, el
desenvolupament de la seva activitat professional el va dur a instalar el seu primer
consultori mèdic al finalitzar els seus estudis de medicina al costat del depatx del seu
pare, Dr. Alberto Roca Munner, metge de capçalera i metge per oposició de l'Ajuntament
de Barcelona. La consulta estava al carrer Bruc, 14 i el 1934 inicià en aquest lloc les
seves primeres anàlisis clíniques. L'any 1.946 es va traslladar al Passeig de Gràcia,
43, Casa Batlló, on va instal.lar el seu Laboratori i el seu domicili particular,
laboratori que és el mateix que actualment segueixen dirigint els seus tres nebots. Va
morir en plena joventut, el 10 de desembre de 1959 d'un infart de miocardi.
Ricardo Roca de Viñals fou
tota una personalitat. Els que el van conèixer van aprendre i el van estimar. Ell es va
fer estimar per tothom. El seu hermà José María, una altra personalitat de la medicina
catalana, fou especialista en Otorrinolanringologia de gran prestigi els anys 50 y 60.
Ambdós van donar presigi a la medicina espanyola.
Després de la seva mort, el
Laboratori va passar una crisi que va ser superada amb escreix per l'energia que sempre va
tenir la seva esposa, María Dolores Cadira Vda. Roca de Viñals, i per la total
dedicació dels seus ajudants, Dra. Carmen Puerto Fortis i Dr. Luis Grau Codina, així com
dels seus col.laboradors més directes, Dr. Alvaro Coma i Dr. Manuel Ripoll, i amb el
recolzament moral que li van donar els amics Dr. Luis Batalla Sabates, Dr. Josep Alsina i
Bofill i Dr. Josep Ripoll i Torra, i de tot el personal que hi havia.
L'any 1971 va morir María
Dolores, però el Laboratori va seguir treballant i sent prestigiós. Ja s'havien
incorporat uns anys abans els seus nebots, primer Alfonso Vidal-Ribas Cadira,
posteriorment Juan Antonio Roca de Viñals i, finalment, José Luis López, que són els
que actualment prossegueixen amb dedicació plena l'herència que van rebre del Dr.
Ricardo Roca de Viñals.
|
